Em vaig apuntar al projecte Yep per a conèixer més sobre els immigrants i la immigració. Volia veure els immigrants amb els meus propis ulls i entrevistar-los. He conegut a molts immigrants al centre on treballa la meva mare, i he notat que tots tenen diferents històries per explicar.
La meva història és sobre la primera vegada que em vaig atrevir a iniciar una conversa amb ells.
Aquest projecte té un gran impacte en mi: veig als refugiats de manera diferent. Vaig veure que els refugiats tenen una vida dura i que els països europeus no volen tenir res a veure amb ells. Va ser realment bo i vaig aprendre molt més sobre els problemes dels refugiats.
“A Bèlgica, estic en una associació que ajuda a persones necessitades. No fa gaire, vam anar a un centre de migrants. Aquest dia, havíem preparat el sopar. Abans d’anar-hi, tenia por d’encomanar-amb la seva tristesa, però en realitat es reien com si res hagués passat. Al principi, em va semblar estrany. Però quan vaig conèixer a una dona de l’Iraq, vaig començar a entendre. Ella em va dir: “Sí, hem perdut a la nostra família, amics i fins i tot jo vaig perdre al meu marit. Però la vida continua i ara que visc a Bèlgica em sento segura.”