El meu nom és Anita, sóc de Bulgària. He estat estudiant llengua àrab durant 5 anys a la Universitat de Sofia. Després de graduar-me, vaig venir a Croàcia, on actualment visc amb el meu marit.
Mesos després de venir a Croàcia, va començar la crisi dels refugiats a Europa. Hi havia una oferta de treball en UNICEF. Vaig començar a treballar com a intèrpret per a UNICEF, al centre de trànsit d’hivern a Slavonski Brod, Croàcia. Al principi vaig pensar que seria només un intèrpret entre dos idiomes. Era més complex del que pensava. Hi havia aquest gran problema amb la comprensió dels diferents dialectes.
Es va demanar als traductors que reconeguessin si els refugiats i els migrants que arribaven a Croàcia eren realment del país que reclamaven. La policia els preguntava si realment eren de Síria. La majoria d’ells estaven dient “Sí, sí, som de Síria”, però la gent del Pakistan i l’Afganistan, que no són àrabs, també deien que eren de Síria. Aquest era el seu bitllet per a Europa.
Per al que no estava preparada era per escoltar les històries de la gent. Ningú de l’equip que treballava a Slavonski Brod estava preparat per a tota aquesta situació, per la crisi. No teníem instruccions sobre com comunicar-nos amb la gent. No era només una feina, havíem de treballar durant dotze hores, i després tractar de oblidar-ho tot. Va ser molt emotiu.
A ells [els refugiats] no se’ls va donar cap informació sobre els seus drets. D’altra banda, això era un gran problema per a nosaltres, els que treballàvem al seu camp, perquè estàvem allà per ajudar-los, però no se’ns va permetre donar-los cap informació, perquè nosaltres mateixos no sabíem res dels seus drets. La gent estava demanant possibilitats de treballar i estudiar a Alemanya i no sabíem què dir-los. Li vam preguntar a la policia, però ens van dir que quan els refugiats arribessin a la seva “parada final”, se’ls informaria de tota la situació al país amfitrió i dels seus drets. No vam poder proporcionar-los cap informació pertinent.
El meu consell, per a tots, és comunicar-se amb persones d’altres cultures. Quan fem preguntes, aprenem moltes coses, i ens tornem més oberts a noves coses i noves persones en les nostres vides.